Compromís Sant Joan analiza con un detalle pocas veces visto, la situación del carril bici en Sant Joan.

Aconsejamos ver el siguiente video:

A raíz de los datos que desprende el Plan de Movilidad Urbana Sostenible (PMUS), elaborado por el Ayuntamiento de Sant Joan, Compromís ha realizado un trabajo de análisis sobre los carriles bici que actualmente tenemos en Sant Joan a través de un vídeo que estudia y explica los elementos que los definen. La formación ha querido conocer de primera mano los motivos por los cuales en el municipio no existe una movilidad sostenible destacable, teniendo en cuenta la poca superficie de la localidad y sus características geográficas.

Según el PMUS, Sant Joan cuenta con más de 13.500 metros de carril bici repartidos por todo el término municipal, pero parecen no responder a los criterios básicos y fundamentales de continuidad, homogeneidad, funcionalidad y seguridad que debe tener una red ciclista, algo que provoca que no sean suficientes para convencer a la población de utilizar la bicicleta como medio de transporte cotidiano: solo el 8% la usa para sus desplazamientos.

Por un lado, el principal problema que sufre Sant Joan es la desconexión y la falta de continuidad. Numerosos carriles bici no están unidos entre sí, por lo que no existe una posibilidad real de desplazarse de manera continua y segura. Esta falta de conexión interfiere en la funcionalidad de la red y se agrava con la escasa penetración en el casco urbano, debido a que no hay una conexión con las calles principales de Sant Joan o Benimagrell, ni con los edificios públicos como la Biblioteca, el Mercado, el Polideportivo o incluso con algunos centros escolares.

Además, Sant Joan no se comunica mediante vía ciclista con otras localidades del alrededor como Mutxamel o el Campello. El caso de la playa es llamativo: a tan solo 2 km y medio, el camino más rápido y directo es el de la carretera de Benimagrell, pero no dispone de carril. Si quisiéramos ir de manera segura, tendríamos que desviarnos por Capiscol y José Garberí con casi 4 km de recorrido o, incluso, optar por Pérez Gil, con un trayecto de casi 5 km.

Las vías que sí que están comunicadas, no lo hacen de manera continua en cruces o intersecciones, como ocurre Manolo Morán con las calles Sant Antoni, Maestro Bonafonte, Los Álamos, El Salt y Comtat de Fabraquer, afectando a la seguridad y rompiendo la continuidad del trayecto. Esta falta de conexión se encuentra también en la altura de la Policía local, o en la calle Escritora Paca Aguirre, donde directamente falta un tramo por pavimentar.

Asimismo, las conexiones entre carriles no se producen de manera homogénea. En pocos metros podemos pasar de una ciclovía, a un carril por la acera y otro por calzada, unos con pavimento existente como el asfalto o la misma baldosa y otras con pavimento especial. En la avenida de Alicante se puede comprobar como en 500 metros hay cuatro tipos de carriles diferentes, con cambio de lado de acera y ancho de vía, que provocan que el recorrido no sea continuo.

Pero lo que predomina son los carriles que empiezan o acaban sin generar un trayecto continuo y práctico, además de tener escasos metros que no están comunicados, como los 180 del de la avenida Benidorm, donde se prioriza el aparcamiento y el acceso a la gasolinera no cuenta con acera, obligando a las personas a andar sobre el carril. Se puede entender que este tramo se conectará con el resto de metros de la avenida Miguel Hernández, con el desarrollo del SUP-11, como los 170 a la altura del polideportivo y los 80 que pasan por Mundicar, actualmente sin utilidad.

Sorprende el tramo de 50 metros junto a Carrefour que se origina en una acera por la que no se puede circular y acaba en una farola que impide el paso. El carril junto a la finca de Abril, unos 150 metros aislados, puede entenderse como alternativa a la circulación por dentro de la rotonda, pero una vez acabada, no hay otra opción que incorporarse a la carretera.

No es el único caso, pues la mayoría de carriles finalizan bruscamente sin una alternativa, como en la avenida Mutxamel, Basilio Sala, Miguel Hernández con Ausiàs March, a primeros de la Rambla de la Libertad, en la calle Maigmona, Condado de Fabraquer, avenida Alicante, Pintor Velázquez, avenida de la Cadena o a la CV-8214 a la altura de la Cox.

Por otro lado, según el inventario ciclista del PMUS, el pavimento de los carriles está calificado como “en buen estado”. Sin embargo, el estado de conservación de la mayoría de ellos es lamentable, haciéndolos poco transitables y seguros. Los carriles están llenos de parches y baches, con un pavimento agrietado donde la pintura prácticamente es inexistente, con desniveles que acumulan el agua cuando llueve o donde la falta de mantenimiento de la vegetación del entorno invade el paso.

Llama la atención aquellos de nueva creación, como el de la calle Maigmona. Pero, sobre todo, destaca el estado del carril del Comtat de Fabraquer en su conexión con la Alquería, que hace años que está sin pavimentar, con una superficie irregular e, incluso, inaccesible, que hace que sea un recorrido a evitar

Todos estos motivos aumentan la inseguridad y disuaden el uso de la bicicleta. Un 25% considera que no es seguro desplazarse en bici y prefieren moverse en vehículo a motor. Si además sumamos el comportamiento de quienes dejan su vehículo en el carril o de quienes no lo respetan caminando sobre  él, se contribuye a hacer más insegura y peligrosa la circulación.

Unido a esto, hay una ausencia de señalética básica y necesaria, sobre todo, en cruces e intersecciones que son clave tanto para los ciclistas como para el resto de usuarios. Además, la mayoría de estos puntos coinciden con la discontinuidad del carril y generan una mayor peligrosidad. Todo esto sin entrar a valorar el peligro que supone circular por carretera cuando no hay carril.

Compromís ha llegado a la evidente conclusión de que la actual red de carriles es insuficiente y necesita una intervención profunda que tiene que ser ampliada con la incorporación de nuevos tramos continuos, seguros y funcionales. Aunque el PMUS comprende una red más extensa, la propuesta no incluye, por ejemplo, la conexión con el Polideportivo o el carril de la avenida Miguel Hernández, y no acaba tampoco de conectar el resto de tramos.

"Con este trabajo pretendemos evidenciar una problemática que sufrimos desde hace años para poder actuar lo antes posible y apostar realmente en políticas verdes y accesibles que transformen Sant Joan en una ciudad más sostenible. Lemas como Cuando pedaleas, Sant Joan respira, que defienden una movilidad sostenible que no tenemos, carecen de sentido cuando finalizando 2022, Sant Joan queda lejos de tener una conexión capaz de fomentar y facilitar el uso de la bicicleta", afirman desde Compromís.

Valencià:

Compromís: cal apostar per una mobilitat sostenible real que solucione les deficiències de l’actual sistema de carrils bici

Arran de les dades que desprén el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) elaborat per l'Ajuntament de Sant Joan, des de Compromís s'ha fet un treball d'anàlisi sobre els carrils bici que actualment tenim a Sant Joan a través d'un vídeo que estudia i explica els elements que els defineixen. La formació ha volgut conéixer de primera mà els motius pels quals al nostre poble no existeix una mobilitat sostenible destacable, tenint en compte la poca superfície de la localitat i les seues característiques geogràfiques.

Segons el PMUS, Sant Joan compta amb més de 13.500 metres de carril bici repartits per tot el terme municipal, però semblen no respondre als criteris bàsics i fonamentals de continuïtat, homogeneïtat, funcionalitat i seguretat que ha de tindre una xarxa ciclista, fet que provoca que no siguen suficients per a convéncer la població d'utilitzar la bicicleta com a mitjà de transport quotidià, ja que tan sols el 8% la fa servir per als seus desplaçaments.

D'una banda, el principal problema que pateix Sant Joan és la desconnexió i la falta de continuïtat. Nombrosos carrils bici no estan units entre ells, per la qual cosa no existeix una possibilitat real de desplaçar-se de manera contínua i segura. Aquesta falta de connexió interfereix en la funcionalitat de la xarxa i s'agreuja amb l'escassa penetració en el nucli urbà, perquè no hi ha una connexió amb els carrers principals de Sant Joan o Benimagrell, ni amb els edificis públics com la Biblioteca, el Mercat, el Poliesportiu o amb alguns centres escolars.

A més, Sant Joan no es comunica mitjançant via ciclista amb altres localitats del voltant com Mutxamel o el Campello. El cas de la platja és cridaner: a tan sols 2 km i mig, el camí més ràpid i directe és el de la carretera de Benimagrell, però no disposa de carril. Si volguérem anar de manera segura, hauríem de desviar-nos per Capiscol i José Garberí amb quasi 4 km de recorregut o, fins i tot, optar per Pérez Gil, amb un trajecte de quasi 5 km.

Les vies que sí que estan comunicades, no ho fan de manera contínua en encreuaments o interseccions, com ocorre en Manolo Morán amb els carrers Sant Antoni, Maestro Bonafonte, Los Álamos, El Salt i Comtat de Fabraquer, que afecten la seguretat i trenquen la continuïtat del trajecte. Aquesta falta de connexió es troba també a l'altura de la Policia local, o al carrer Escriptora Paca Aguirre, on directament falta un tram per pavimentar.

Altrament, les connexions entre carrils no es produeixen de manera homogènia. En pocs metres podem passar d'una cicle via, a un carril per la vorera i un altre per calçada, uns amb paviment existent com l'asfalt o la mateixa rajola i altres amb paviment especial. A l'avinguda d'Alacant es pot comprovar com en 500 metres hi ha quatre tipus de carrils diferents, amb canvi de costat de vorera i ample de via, que provoquen que el recorregut no siga continu.

Però el que predomina són els carrils que comencen o acaben sense generar un trajecte continu i pràctic, a més de tindre escassos metres que no estan comunicats, com els 180 del de l'avinguda Benidorm, on es prioritza l'aparcament, i l'accés a la gasolinera no compta amb vorera, la qual cosa obliga les persones a caminar sobre el carril. Es pot entendre que aquest tram es connectarà amb la resta de metres de l'avinguda Miguel Hernández amb el desenvolupament del SUP-11, com els 170 a l'altura del poliesportiu i els 80 que passen per Mundicar, actualment sense utilitat.

Sorprén el tram de 50 metres al costat de Carrefour que s'origina en una vorera per la qual no es pot circular i acaba en un fanal que impedeix el pas. El carril al costat de la finca d'Abril, uns 150 metres aïllats, pot entendre's com a alternativa a la circulació per dins de la rotonda, però una vegada acabada, no hi ha una altra opció que incorporar-se a la carretera.

No és l'únic cas, perquè la majoria de carrils finalitzen bruscament sense una alternativa, com en l'avinguda Mutxamel, Basilio Sala, en Miguel Hernández amb Ausiàs March, al principi de la Rambla de la Llibertat, al carrer Maigmona, Comtat de Fabraquer, avinguda Alacant, Pintor Velázquez, avinguda de la Cadena o a la CV-8214 a l'altura de la Coix.

D'atra banda, segons l'inventari ciclista del PMUS, el paviment dels carrils està qualificat d'en bon estat. No obstant això, l'estat de conservació de la majoria d'ells és lamentable, fent-los poc transitables i segurs. Els carrils estan plens de clots i pegots, amb un paviment clivellat en el qual la pintura pràcticament és inexistent, amb desnivells que acumulen l'aigua quan plou o on la falta de manteniment de la vegetació de l'entorn envaeix el pas.

Crida l'atenció aquells de nova creació, com el del carrer Maigmona. Però, sobretot, destaca l'estat del carril del Comtat de Fabraquer en la seua connexió amb l'Alqueria, que fa anys que està sense pavimentar, amb una superfície irregular i, fins i tot, inaccessible, que fa que siga un recorregut a evitar

Tots aquests motius augmenten la inseguretat i dissuadeixen l'ús de la bicicleta. Un 25% considera que no és segur desplaçar-se amb bici i prefereixen moure's en vehicle de motor. Si a més sumem el comportament dels qui deixen el seu vehicle en un carril o dels que no el respecten caminant-hi a sobre, es contribueix a fer més insegura i perillosa la circulació.

Unit a això, es troba una absència de senyalística bàsica i necessària, sobretot en encreuaments i interseccions que són clau tant per als ciclistes com per a la resta d'usuaris. Així i tot, la majoria d'aquests punts coincideixen amb la discontinuïtat del carril i generen una major perillositat. Tot açò sense entrar a valorar el perill que suposa circular per carretera quan no hi ha carril.

Compromís ha arribat a l'evident conclusió que, en definitiva, l'actual xarxa de carrils és insuficient i necessita una intervenció profunda que ha de ser ampliada amb la incorporació de nous trams continus, segurs i funcionals. Encara que el PMUS comprén una xarxa més extensa, la proposta no inclou, per exemple, la connexió amb el Poliesportiu o el carril de l'avinguda Miguel Hernández, i no acaba tampoc de connectar la resta de trams.

“Amb aquest treball pretenem evidenciar aquesta problemàtica que patim des de fa anys per poder actuar al més prompte possible i apostar realment per polítiques verdes i accessibles que transformen Sant Joan en una ciutat més sostenible. Lemes com Cuando pedaleas, Sant Joan respira, que defensen una mobilitat sostenible que no existeix, no tenen trellat  quan tot finalitzant 2022, el nostre poble queda lluny de tindre una connexió capaç de fomentar i facilitar l'ús de la bicicleta", afirmen des de Compromís.